En l’assignatura de
“Escriptures hipertextuals” hem estudiat breument els diferents formats d’escriptura
en el transcurs de la història fins arribar a la que ens ocupa aquest curs, que
ha estat la hipertextualitat.
Seguint una mica el
context referent a la meva primera intervenció o presentació del meu blog,
voldria continuar explicant perquè ha estat tan important l’escriptura, o
sigui, allò que gran part del nostre coneixement ha estat adquirit mitjançant l’escriptura.
A la meva primera intervenció m’havia referit una mica als suports textuals com
el papir; ara voldria comentar-vos una mica la tasca d’uns senyors privilegiats
que tenien la gran sort de poder tenir accés a l’aprenentatge de l’escriptura, i
que són els escribes.
Aquest senyors escrivien
els jeroglífics amb la finalitat, com segur que cadascun quan escriu quelcom,
és deixar constància de totes les coses importants a les següents generacions.
O sigui, el faraó i els personatges importants sempre anaven acompanyats d’un
escriba perquè aquest agafes nota de tot allò important.
En un principi
escrivien en les roques i en les tombes, i posteriorment en els papirs (una
vegada van aprendre a fabricar-los). Els papirs d’Egipte majoritàriament eren
escrits en grec, encara que hi havia una evidència de llengua demòtica. Una
vegada s’anava conquerint territoris, el grec s’imposava com a llengua de l’administració,
i el demòtic es quedaria com a llengua dels camperols.
El papir és el nom que
rep el suport d’escriptura elaborat a partir d’una planta aquàtica, també
denominada papir, molt comú al riu Nil, a Egipte i en alguns llos de la conca
mediterrània. Va ser emprat aquesta planta per a la fabricació de diversos objectes
d’ús quotidià, sent la seva principal utilització per l’elaboració del suport
de manuscrits de l’antiguitat denominat papir, precedent del nostre paper
modern[1].
Aquest suport textual que visualitzeu a la imatge correspon a la ciutat de
Oxirinc, un lloc situat al Egipte central. És un dels llocs arqueològics
egipcis més importants. S’han trobat molts papirs del període grec i romà,
durant les excavacions fetes al segle XX. Des de 1992, la ciutat està sent
excavada per un equip català.
Va ser excavada
aquesta ciutat per primer cop a l’any 1896 per Bernard Grenfell i Arthur Hunt i
van descobrir milers de papirs. Dels papirs trobats hi havia poemes de Píndar, Safo,
Alceu, Eurípides, Menandre d’Atenes, etc. En total hi havia uns cent mil
papirs, tots ells estan a la biblioteca de Sackler d’Oxford, classificats i
fotografiats; uns 2000 estan al darrera de vidres i la resta en 800 caixes[2].
No hay comentarios:
Publicar un comentario