Una vegada es va
descobrir la impremta, els textos en tots els seus formats (els llibres,
diaris, revistes, etc.) han estat el mitjà de transmissió de la informació i de
la cultura. Ha quedat prou clar que el llibre s’ha mantingut i es manté viu,
malgrat l’adveniment d’altres medis com per exemple la televisió, el cine o la radio.
D’altre banda, l’adveniment
del hipertext ha obert un nou debat en el sentit si el llibre suportarà aquesta
nova tecnologia, i per tant podria desaparèixer. Els dos formats viuen alhora conjuntament,
i és molt possible que viuran junts durant molts anys. Les diferències més
notables que presenten els dos suports textuals serien: el text és seqüencial i
l’hipertext és multiseqüencial; el suport del text és el paper i al hipertext és
el format digital; el text es presenta en llibre i al hipertext en la pantalla;
al text es llegeix i al hipertext també es llegeix però principalment es
navega; el text pot presentar imatges estàtiques, i al hipertext presenta
imatges dinàmiques, vídeos, procediments interactius, etc.; el llibre de text
es llegeix a qualsevol lloc i l’hipertext es necessita una estació multimèdia
El aspecte
tecnològic ha estat essencial en la creació hipertextual; sense aquesta
tecnologia digital i el seu tractament amb els ordinadors no hauria sigut
possible aquesta revolució textual. L’única incògnita que s’obre sobre l’hipertext
és que no té un finit conegut, o sigui, parlem molt més de infinit, de allò il·limitat,
de està dins d’una gran incertesa.
Els beneficis que
aportarà la digitalització també serà de gran avantatges per l’usuari. Per exemple
quan llegim un llibre pots mirar una foto d’un lloc concret, una platja, un
monument, etc. Doncs ara, amb la digitalització en un moment de la lectura
podràs indexar cap a un mapa, i visualitzar-lo; amb un zoom ràpid podràs veure
aquesta platja o monument mitjançant els enllaços que t'ofereix el nou medi textual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario