Primer, dins d'aquest nou marc, sorgeixen les noves
forces opressores cap al treballador, sigui el conèixer la
seva personalitat, el control de la capacitat professional, les mesures dels
temps de feina dintre de l’organització industrial a les cadenes de muntatge,
etc. Es presumia que dintre d’aquesta nova economia tecnològica creada,
podria avançar-se o quasi solucionar-se la sortida de la pobresa a la que
estava sotmesa el món; però el cas és que les noves xarxes tecnològiques i
econòmiques no han evitat que continuï les distàncies entre les economies, les
societats i les cultures. Existeixen els països que gaudeixen d’un
desenvolupament o modernització en les seves xarxa digitals, i per contra també
existeixen el països que es caracteritzen per la manca d’aquests nous avanços tecnològics.
Estem davant d’una fractura de separació entre, els que avancen tecnològicament
i econòmicament, i els que no poden gaudir ni tan sols d’una línia telefònica.
Vull ressaltar el
paper del treballador assalariat, en aquesta nova esfera tecnològica, econòmica
i capitalista
a la qual es troba sotmès. Sobretot faré un cert èmfasi en el capitalisme i el
que ha suposat pel treballador. Un dels grans lluitadors contra el capitalisme
ha estat el filòsof, economista, polític, sociòleg i revolucionari alemany Karl Marx
Marx, fa èmfasi en
la forma que s’ha organitzat la producció dels béns materials en el transcurs
de tota la història. Ens diu que l’home viu en una societat i que es sotmet en
unes relacions socials alienes a la seva voluntat. En el transcurs de la
història distingeix quatre formes de producció: antic, feudal, capitalista, socialista.
Ell veu el pas a la modernitat com el pas del feudalisme al capitalisme. Dins
del capitalisme Marx
distingeix una base econòmica (infraestructura) i altre institucional
(supraestructura). D’una banda tenim la infraestructura que són les forces de
producció (capacitats tècniques, científiques, organitzatives, etc.) i
relacions de producció (relacions que es generen entre els agents socials que
participen en el procés productiu); I per altra, tenim la supraestructura que
són les institucions (polítiques, ideologies, art, religió, etc.). Marx creu que hi ha un trencament entre
les forces productives i les relacions de producció, en conseqüència creu que
s’ha d’abolir la divisió del treball i la desaparició total del capitalisme
perquè l’home pugui alliberar-se de tota classificació laboral. Marx
presenta doncs el concepte d’alineació com de malaltia o bogeria, però no és
una malaltia personal de l’home, sinó el viure en una categoria sociològica,
que l’ha tornat malalt.
La causa primordial d’aquest problema és el capitalisme,
que ha provocat un empobriment econòmic de la població i també un empobriment moral
del propi treballador. Aquest treballador comprova que la seva feina no és
reconeguda i tampoc té cap valor personal. La única solució per Marx és
la reorganització revolucionaria de la societat cap a un sistema econòmic
socialista, a on no hi hagi desigualtats entre els agents socials (relacions de
producció). Ell creu que l’home inicialment és bo, però la societat la
corromput.
No hay comentarios:
Publicar un comentario