ANÀLISI LEXICOMÈTRICA

Per a l’anàlisi lexicomètrica d’un blog, o d’un parell de blogs, que és el meu cas, he triat dins del context polític, allò que anomenem: La política de la por. Estem immersos en un món on els governs abusant dels seus drets, generen una desconfiança total cap als ciutadans que miren recelosos i impotents davant d’aquesta espiral opressora. Aquesta incertesa ciutadana funciona com una corrent social on es contagia una suposada alarma social. Bona culpa d’aquestes actituds provenen dels mitjans de comunicació, i clar, el ciutadà cada vegada més vol interessar-se per la situació política en tot moment. Hi ha moltes formes de lluitar contra aquesta por; en un dels blogs ens parla sobretot de la educació, o sigui, estar instruït per no creure´ns tot allò que es diuen i mesurar tota la informació provenen dels mitjans en la seva justa mesura.

Finalment, hem de ser conscient que aquestes pors es manifesten de diferents formes, sigui mitjançant les guerres, els abusos dels drets humans, immigració, racisme, llibertat d’expressió, en general, defensar els drets humans

He triat dos webs etiquetades amb el títol: La política de la por, i són:

*El sistema puede cambiar. La política del miedo.

http://mejorarelsistema.blogspot.com.es/2009/05/la-politica-del-miedo.html

*Amnistía internacional: La política del miedo crea un mundo peligrosamente dividido.

http://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/la-politica-del-miedo-crea-un-mundo-peligrosamente-dividido-1/

Per la realització d’aquest anàlisi lexicomètrica, he utilitzat el programa de tractament de corpus textuals, el Concordance.

A continuació faré varies famílies de paraules on cadascuna conté un missatge clar segons la temàtica tractada sobre aquesta política de la por:

1.- Família relativa al continguts dels actes que ens fan por, o paraules que no ens agradaria sentir dintre de qualsevol context social:

2.- Família relativa a països que per una raó o altra han patit injustícies de tota mena, donant lloc a una por col·lectiva o social; sigui per via de repressions, de llibertat d’expressió, conflictes religiosos, violació dels drets humans, etc.:

3.- Família relativa a les pràctiques discriminatòries més comuns donades al planeta i que com ja s’ha comentat, provoquen que una societat estigui sota aquesta aura de por:

4.- Família relativa als mitjans de comunicació mes freqüents utilitzats per a que el ciutadà estigui informat en tot moment, però que alhora són aquests mitjans els que s’encarreguen de desplegar mitjançant les seves notícies, una por o un angoixa que el ciutadà pateix constantment:

5.- Família relativa als conceptes d’esperança que el ciutadà, sota aquest núvol de por, li agradaria sentir com a missatge de desig o com a mínim, de pau interior:

D'altre banda, he triat les tres paraules més repetides i prou significatives segons el tema tractat als dos textos analitzats, i són: DERECHOS, HUMANOS i MIEDO:

A continuació podem veure als contextos més significatius on surten les esmentades paraules:

Los gobiernos poderosos y los grupos armados están fomentando deliberadamente el miedo para erosionar los derechos humanos y crear un mundo cada vez más polarizado y peligroso.

los gobiernos están socavando el Estado de derecho y los derechos humanos, alimentando el racismo y la xenofobia,

“La ‘guerra contra el terror’ y la guerra de Irak, con su catálogo de abusos contra los derechos humanos, han creado profundas divisiones

los grupos armados han mostrado su poderío y han perpetrado abusos masivos contra los derechos humanos y el derecho internacional humanitario.

La libertad de expresión se vio sometida a diversas formas de represión, desde el procesamiento de escritores y defensores de los derechos humanos en Turquía

a través de los medios de comunicación han producido que se haya impuesto en nuestra sociedad lo que se conoce como política del miedo.

Es en el siglo XX, cuando realmente la política del miedo se instaura en todo su esplendor.

La idea es atractiva para muchos poderes y no es muy difícil pensar en ejemplos a lo largo del siglo XX, como el miedo que se despertó entre los ciudadanos, tanto en EEUU

Pero la política del miedo no es un instrumento exclusivo de los políticos, también se sirven de ella los medios de comunicación.

Una sociedad alarmada, con miedo se engancha a los medios porque quiere saber más, quiere escuchar una noticia que le permita estar tranquilo

Finalment, només vull acomiadar-me amb una frase cèlebre:

“Ten audacia i fe en ti mismo. Ay de ti si tienes miedo" (Friedrich Nietzsche).