ART, TERRITORI I CULTURA DELS MEDIA

 Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona. Treballs de segon curs de doctorat. Anna Fuster Fabre. Setembre de 2005

Primerament, en aquest treball ens parla de la web semàntica com a punt de partida, i que el objectiu seria la recuperació de la màquina en qualitat d’agent amb capacitat pròpia d’actuar autònomament dins de xarxa; o sigui, seria la potencialitat de les màquines per a processar i interpretar la informació autònomament, generant un nou coneixement de manera automatitzada. La web semàntica també rep el nom de web de segona generació. Aquesta segona generació també ofereix la participació humana, facilitant l’aportació de qualsevol usuari. 

En aquest nou paràgraf es farà referència als weblogs, i al seu univers, anomenat blogosfera. Els weblogs marquen allò innovador de l’era de Internet, on l’usuari se´l anomena weblogger. Aquest nou adveniment està marcant un nou impacte sobre els mitjans de comunicacions de masses. Aquesta innovació presenta una nova manera de narrar els esdeveniments, basat en la immediatesa i la independència, deslligats dels interessos corporativistes i limitacions que imposen els mitjans tradicionals. Intentar definir exactament què és un weblog és una tasca complicada per la gran diversitat de definicions que comporta. Es proposa la que diu que els weblogs són planes web creades amb eines de gestió de continguts (CMS) de fàcil ús orientades a la publicació d’anotacions (o posts), en ordre cronològic invers.

En quan a les característiques dels weblogs, hi són segons el format (potser un format fotogràfic, de so o de vídeo), l’eina de publicació (eines fàcils que no calen ser un expert informàtic), l’ordenació, classificació i indexació (ordre cronològic invers, altres categories establertes pel autor, inclusió de paraules clau (tags), per veure altres entrades que no siguin textos). 

Un fet important amb la irrupció dels weblogs és la capacitat de crear xarxes socials sòlides a Internet, mitjançant el ric ús d’hipervincles;

D’altra banda els links o enllaços són vincles a altres planes que són utilitzats molt sovint als weblogs; els permalinks o enllaços permanents serveixen per assegurar l’estabilitat dels enllaços per una hipotètica manca d’estabilitat en l’adreça de les planes d’un weblog; els trackbacks o retroenllaços que tenen com a objectiu avisar a un blog de que en un altra blog s’ha escrit una entrada com a conseqüència de la primera, o sigui, un autor del segon blog comunica al primer mitjançant un retroenllaç que en el seu blog hi ha informació relacionada; los blogroll seria una sèrie d’enllaços recomanats com a informació addicional, basat en el principi enllaça i seràs enllaçat; els pings o alertes, són senyals d’avís que ens permeten la notificació de possibles canvis a altres blogs.

Altra punt a destacar és la sindicació de continguts que contenen un tipus d’arxiu XML específic per a notícies, que s’anomena RSS, aprofita les possibilitats d’aquest arxiu per a importar i exportar d’un lloc (web o blog) a un altre. L’ús de RSS és cada vegada més freqüent en tot tipus de planes de continguts que s’actualitzen freqüentment. La immediatesa en les publicacions fa que la majoria de weblogs actuïn en allò que ha succeït recentment, com les entrades a Wikipedia. 

És important constatar que els blogs més enllaçats són els que tenen una major visibilitat i per tant, més visites. Per contra, els blogs menys enllaçats tenen una visibilitat menor i menys visitat.

Altre característica del món dels blogs, són els metablogs, que són els blogs que analitzen el propi món dels blogs. 

En quan a la tipologia dels weblogs, hi tenim els fotoblogs, on l’element principal és la imatge fotogràfica; un dels primers serveis va ser Fotolog.net, on permet publicar fotografies, afegir comentaris, rebre comentaris d’altres usuaris i incloure un llistat de vincles a fotoblogs que l’usuari considera interessants; també hi són els audioblogs o podcasts, que l’element principal és el format àudio, on es publiquen arxius sonors; els videoblos o vlogs, on l’element principal és el vídeo, els quals diferència de vídeos dins d’un blog; i finalment els moblogs, on el dispositiu són els mòbils; els continguts són publicats principalment via dispositius mòbils (telèfons, agendes PDA, etc.).

Si ens referim a la pròpia creativitat dels weblogs, hem de fer menció al blog.art per a designar l’art propi dels weblogs. Blog.art el va crear C. Ray, era una weblog que pretenia dur a terme una recopilació d’obres d’art les quals són obres d’art basades en blogs considerat en tant que mitjà d’experimentació artística. El cas és que ens trobem en una fase molt prèvia per parlar de l’existència de quelcom que podríem anomenar blog art, encara que cada vegada més hi ha més manifestacions de caire artística.

Si ens referim als usos literaris/narratius, primerament es parlarà del diari personal, que potser de ficció amb l’ús literari (narrar les pròpies experiències o també anomenades blognovel·la), o real (es parla de la vida real convertint-la en una performance contínua que és exhibida).

En quan a la segona part d’aquest text, que està dedicada a l’estètica de les dades, cal dir que dins de la web semàntica s’ha de parlar de les metadades (dades sobre les dades). 

Aquestes metadades sorgeixen arran l’aparició de les eines dels software social, les anomenades folksonomies, la manera d’aquestes eines per classificar els continguts, a partir de tags aportats pels propis usuaris. Diríem que la visualització de la informació, de creixement exponencial, ha de ser processada per a la seva comprensió; seria una manera de donar forma a aquestes dades. Mitjançant aquest estudi es pot descobrir diferents patrons, de regularitat, de allò diferent, etc. 

Finalment i tornant a les metadades i al terme folksonomies, el seu creador va ser Thomas Vander Wal; va ser per a donar resposta a la necessitat de designar el conjunt de tasques realitzades per un nombre de persones per tal d’etiquetar els continguts publicats, majoritàriament, a traves del programari de software social. De fet, el software social, el qual mitjançant l’ús de la xarxa, afavoreix la col·laboració i interacció entre les persones (sigui missatgeria instantània, xats, wikis, marcadors socials, blogs, etc.).